L'encantador de serps

«Li hauria de fer, a l'hipotètic lector d'aquestes pàgines, un advertiment preliminar: si a vosté no li interessa la literatura, més val que torne a l'establiment on ha comprat aquest llibre i el canvie per un altre. Per una novel·la d'aventures, o d'aquelles que estan de moda i omplen els aparadors. La literatura és una cosa molt subtil, que no té cap utilitat concreta, que sovint és fins i tot perjudicial per a la salut. Ballester parteix d'aquesta perspectiva: la del valor impagable de la paraula escrita com una forma d'art. (...) En qualsevol cas, aquest llibre ‘tracta' de literatura, el món hi és vist sub specie litteraria (...). Altrament no tindrien cap sentit afirmacions com aquesta: ‘És per damunt de tot en la literatura on cadascú se la juga i és responsable dels propis actes. No val cap excusa.'» Del pròleg de J. F. Mira.
«Ballester representa una de les línies més interessants del que Fuster va escriure en un informe autobiogràfic que Josep Pla li va demanar per a redactar el seu ‘Homenot': ‘no voldria morir-me sense haver deixat en funcionament i ‘en forma' al País Valencià, uns quants equips d'intel·lectuals i de no intel·lectuals capaços de remoure —o almenys d'intentar-ho— aquesta societat en perpètua somnolència digestiva...' Josep Ballester és, doncs, un dels més dignes representants del que Joan Fuster esperava de la seva obra. (...) Com els diaris de Montaigne, com els de Fuster, L'encantador de serps també és un diari de lectures, el diari d'un gran lector que ha après la lliçó i la transmet, tant a les seves classes com als seus llibres; anotacions a les pàgines d'uns quaderns on comença a desplegar-se un encanteri en la frontera sublim de les paraules..» De l'epíleg d'Antoni Martí.