Quan en Gori Valdi torna al seu poble natal, Cavergno, al cantó suís de parla italiana, ja no retrobarà res del que hi va deixar, res del que esperava trobar-hi. En aquell poblet dels Alps l'existència era pobra i difícil, pujant i baixant els ramats de les altes pastures, i ell se n'havia anat ben jove, com tants milers d'emigrants, amb la il·lusió de fer fortuna als Estats Units. Enrere van quedar les muntanyes, el bestiar, l'escola, la família i la Maddalena, «una d'aquelles criatures que quan passen pel carrer la gent es tomba i deixa de parlar». En una llengua viva, gairebé oral, Plinio Martini va relatar les seves vicissituds com a emigrant en un país estrany i individualista, oposant-les als seus records de la vida pacífica i lenta d'aquella remota vall alpina, poblada de personatges extraordinaris com el jutge Venanzio o l'estricte capellà Don Giuseppe. Esdevinguda un clàssic modern des de la seva publicació, aquesta novel·la es beu d'un glop. Poc després de publicar la novel·la, Plinio Martini va escriure: «He descrit el nostre món des de dins, fent servir el nostre dialecte, que vol dir acceptar fidelment la manera de parlar, les imatges, els sentiments del meu poble. Ha estat un acte de confiança en la riquesa de valors culturals que posseïa un país petit que el món havia oblidat i fins i tot menyspreat.» TRADUCCIÓ DE DAVID NEL·LO