L'última investigació del comissari Montalbano. Estiu del 2005, Andrea Camilleri lliura a la seva editora italiana una novel·la. Es diu Riccardino i només se sap que serà la darrera de la saga Montalbano. Acorden que es publicarà més endavant, un demà indefinit, quan es tingui la certesa que l'autor no n'escriurà cap altra.
Andrea Camilleri, que va morir el 2019, no decep les expectatives. Malgrat ser, com és natural, un cas d'investigació d'homicidi —l'assassinat d'un dels quatre amics d'una colla tan i tan ben avinguda que ho comparteixen tot, fins i tot coses que no s'haurien de compartir—, el rerefons de la novel·la són les discrepàncies entre el personatge Montalbano i l'autor.
La impossibilitat de decidir sobre la seva vida i la competència deslleial que li fa el Montalbano televisiu porten a l'extrem el malestar existencial del comissari més sorrut (i també més abandonat, amb la Livia cada dia més lluny) de la negra mediterrània. Un final de la sèrie a l'altura.
«L'últim gran narrador del segle xx. Un escriptor amb una capacitat magnètica d'explicar històries.» Pau Vidal
«Un autor admirat que es feia proper a través de la literatura. Andrea Camilleri gaudia d'una popularitat fomentada en part pel seu caràcter, simpàtic, ocurrent i gurmet, sempre amatent a la crítica social i al passat mafiós de la seva estimada Sicília.» Lluís Llort, El Punt-Avui
«Salvo i Andrea han estat inseparables des que, pels volts del 1994, Camilleri va cisellar el geni i figura d'aquest comissari visceral i sagaç com un dimoni, burlant-se de funcionaris arribistes, i defensor dels seus: el fidel Fazio, el terrible Mimí Augello, l'hilarant Cattarella.» Lilian Neuman, La Vanguardia
La novel·la que posa punt final al comissari Montalbano.