Records d'egotisme

L any 1832 Stendhal, destinat com a cònsol francès a Civitavecchia, es proposa escriure els seus records i resseguir els fets que van marcar la seva vida a partir del juny de 1821, data del seu retorn a París després d una llarga estada a Itàlia, fins al novembre de 1830, data del seu nomenament a Trieste. L obra comença en el moment en què Stendhal abandona Milà acusat de recolzar el moviment independentista italià pel govern austríac i decidit a oblidar el seu enamorament platònic per Métilde. Records d egotisme és una crònica inacabada d una convalescència. Amb escenes divertides i emotius, per on desfilen homes i dones refinats, bons, depravats, enginyosos i estúpids sota la càustica mirada de l escriptor, conformen un document de gran valor sobre la readaptació de Stendhal al París de Lluís XVIII, on un jove Henri Beyle intenta trobar el seu lloc com a amant i com a artista abans de ser Stendhal i on l autor ja madur escriu no per exhibir-se sinó per comprendre la seva naturalesa, la seva vida i la seva concepció de l art. Stendhal va interrompre les seves notes l estiu de 1822 perquè la calor «li tr