Al llarg del primer terç del segle XX nombroses iniciatives varen forjar la voluntat i la consciència nacional del reconeixement dels Països Catalans com a unitat cultural i lingüística. Bona part d02019;això es deu a la creació i l02019;auto-organització de les persones a través del fet associatiu. Les segones jornades d02019;Història i Debat Nacional que des de l02019;associació Casa Macià vam organitzar, a final d02019;octubre de 2023, varen posar en relleu aquest fet. Amb el títol de L02019;Associacionisme Cultural i Nacional, als Països Catalans, fins a 1939 volem deixar constància de les valuoses aportacions a la nostra memòria històrica que han fet els següents autors: Maryse Agont, Josepa Alemany, Xavier Antich, Núria Arimany, Helena Benito, Josep-Lluís Carod-Rovira, Florenci Crivillé, Lluís Duran, Eric Forcada, Montserrat Garrich, Jordi Miró, Joan Miró, Francesc Morera, Pilar Morera, Mateu Morro, Vicent Pitarch, Alfons Romero i Carme Viladecans. I tot això encapçalat per un pròleg de Sebastià Frau.
El volum recull els textos de les ponències i comunicacions de la segona edició de les jornades que des de la Casa Macià s02019;organitzen anualment i constitueix una valuosa aportació de com s02019;ha forjat la nostra nació completa. S02019;hi estudia «L02019;associacionisme cultural i nacional a Catalunya Nord» (Eric Forcada), «L02019;associacionisme cultural i nacional al Principat» (Lluís Duran), «L02019;associacionisme cultural i nacional a les Illes Balears abans de 1939» (Mateu Morro), «L02019;associacionisme cultural i nacional al País Valencià a cavall dels segles XIX i XX» (Vicent Pitarch), «L02019;associacionisme cultural i nacional a Amèrica» (Josep-Lluís Carod-Rovira), «Rafel Vila i Martí Vila dit Martí de l02019;Orri de Sant Llorenç de Cerdans» (Maryse Agont), «Francesc Català i Serra, voluntari d02019;Estat Català als Fets de Prats de Molló, mort a l02019;exili a Bèlgica» (Florenci Crivillé, Francesc Morera i Jordi Miró), «Ballant i fent xarxa pel país: els esbarts dansaires (1900-1939)» (Montserrat Garrich), «Associació de Comptables de Catalunya. Aproximació històrica 1924-1940» (Josepa Alemany Costa, Núria Arimany Serrat, Helena Benito Mundet, Joan Miró Soler, Pilar Morera Basuldo i Carme Viladecans Riera), «Atenea, la cultura noucentista republicana a Figueres» (Alfons Romero) i «L02019;associacionisme cultural i nacional: present i futur» (Xavier Antich).